SISSENA SESSIÓ

En aquesta sessió vam treballar amb el cas A, C i amb el cas puntual del nen amb problemes de consciència fonològica.

Pel que fa al cas A vam seguir treballant els conceptes posicionals de manera activa amb el nen, per veure si els acabava d’interioritzar. Aquesta forma de treballar va ser positiva ja que al final de la sessió el nen ja feia bé totes les posicions. També vam utilitzar un joc, al qual anomenem fred o calent, que consisteix en amagar un objecte que s’ha de trobar amb les indicacions de fred i calent. Un cop trobat havia de dir on estava (sota la cadira, al costat de la porta...).

Amb el cas C vam treballar les seqüències temporals de dues i tres imatges i un joc d’aparellar, les seqüències de dos imatges les va fer bé, però les de tres no, les hi vaig fer explicar tal i com ella les havia posat, és adir, que m’expliqués la història i tenia la facilitat de contar-ho encara que no fos lògic, després les hi posava bé i li explicava jo. Amb això volia aconseguir que ella aprengués que és el que passa primer i el que passa després, les imatges que vaig triar feien referència a coses força quotidianes com menjar una poma, fer un suc de taronja... Ens vam donar compte que no sabia posar ordre a les seqüències i amb la psicòloga del centre després de treballar amb la nena vam pensar entre les dues com podíem fer perquè fos capaç de posar ordre temporal al que passava al seu voltant i vam decidir que el pròxim dia ens expliqués que havia fet durant el dia, és a dir, des de que es va aixecar del llit fins que va arriba al centre.

Per últim, el nen amb problemes de consciència fonològica va treballar amb un llibre de lectura i la seva tasca va ser satisfactòria. Després també vam voler treballar les seqüències temporals amb ell i vam arribar a treballar les seqüències fins a quatre imatges, per tant ja les tenia dominades.

TRASTORN ESPECÍFIC DEL LLENGUATGE

El llenguatge és una funció superior del nostre cervell. És, per tant, una adquisició específica de l'espècie humana, sent la seva expressió més habitual el llenguatge oral, encara que aquest no és l'única forma de manifestar-se.

Segons la teoria de Noam Chomsky, hi ha una gramàtica universal que forma part del patrimoni genètic dels éssers humans. És a dir, els éssers humans venim al món dotats amb una capacitat innata, codificada en els nostres gens i que constitueixen un patró lingüístic bàsic i universal. Es tracta de la base sobre la qual es construeix i s'emmotlla qualsevol llengua.

Però abans de ficar-me a explicar les característiques d'aquest trastorn, faré un breu resum del desenvolupament del llenguatge des de les primeres etapes i segons el curs habitual. Existeixen al respecte diferents models, aquí exposo el de Cantwell i Baker (1987) ja que fa explícit de forma molt concreta l'evolució i progressiva complexitat que va assolint el llenguatge a mesura que el nen es desenvolupa.

a) Etapa prelingüística (del primer mes fins l'any)
En aquesta primera etapa ja adquireixen formes de comunicació primerenca com el plor, el somriure o les vocalitzacions que intercanvien amb l'adult, adquirint aquestes significat en la interpretació que l'adult dóna a aquestes manifestacions.
Abans dels 6 mesos ja dóna mostres d'una audició selectiva responent a determinats sons i ignorant altres.

b) Primeres paraules (entre els 12 i 18 mesos)
A aquesta edat comencen a sorgir les primeres paraules aïllades amb intenció comunicativa. Aquestes paraules solen anar acompanyades encara per gestos i entonacions que amplien la seva capacitat per expressar intencions i pensaments en una sola emissió.
És en aquesta etapa on es produeix el que Piaget va denominar "llenguatge egocèntric" ja que el nen dirigeix les seves emissions en veu alta cap a si mateix.

c) Combinació de dues paraules (18 a 24 mesos)
Les paraules soltes de l'etapa anterior comencen a combinar-se. Normalment això succeeix quan el seu vocabulari és ja d'unes 50 paraules aproximadament. La comprensió del llenguatge augmenta tot i que sol repetir parts de les emissions dels adults (ecolàlies).

d) Etapa de la frase simple (2 a 3 anys)
En aquest període es comencen a construir les primeres oracions de 2 o 3 paraules als que es van incorporant determinats morfemes o inflexions. És l'inici de la conversa real, disminuint el llenguatge dirigit a si mateix i assumint l'aprenentatge de les normes que regeixen la comunicació social del llenguatge.

e) Desenvolupament gramatical (3 a 4 anys)
És una etapa de grans avenços en l'evolució del llenguatge, especialment en el domini de la gramàtica amb oracions cada vegada més complexes. Aproximadament apareixen 1.000 paraules noves en el vocabulari. També s'adquireix conceptes espacials i temporals, començant a descriure fets presents, passats i futurs.

f) Desenvolupament posterior (a partir dels 4 anys)
Ara el sistema lingüístic es va perfeccionant i es cometen menys errors gramaticals. Augmenta considerablement la seva capacitat per comprendre els sentits figurats, distanciant-se del significat literal. El seu llenguatge va madurant i adaptant-se al interlocutor i al context on es produeix.

Quan el desenvolupament del llenguatge no segueix el patró previst, o es produeixen dèficits significatius, podem trobar-nos davant un trastorn del llenguatge.

El cas que ens ocupa presenta una limitació del desenvolupament del vocabulari, un ús excessiu d'un nombre limitat de paraules, dificultats en l'elecció de les paraules adequades, substitució d'unes paraules per altres, utilització de frases curtes i simples, estructuració immadura, errors sintàctics (especialment omissions de finals de paraules o prefixos) i errors o omissions d'elements gramaticals concrets, com preposicions, pronoms, articles, etc. parla inintel · ligible, morfologia molt primària, dificultat en l'ús de nexes entre oracions.

 Aquest trastorn es caracteritza per presentar severes dificultats en l'adquisició del llenguatge oral, mostrant una limitació significativa en la competència lingüística oral.
És freqüent que els dèficits del llenguatge oral s'acompanyin de retards o anomalies en la pronunciació dels fonemes que formen les paraules.

SESSIONS CAS B

Les següents sessions amb el cas B van consistir en que jo mateixa crees plafons per al cas i material que ell pugés utilitzar. Algun del material va ser:

  http://casetatefi.wikispaces.com/

La caseta de la Tefi és un conte amb diapositives, quan el cas A va assistir un altre dia al CDIAP li vam passar i va ser una activitat molt atractiva per ell ja que se senten sons i apareixen els animals que fan els sons. Va estar molt content i per a mi va ser una gran satisfacció. En veure el bon resultat vaig imprimir el conte, el vaig plastificar i el vaig engraellar de tal manera que la mare quan estiguessin els dos a casa li pogués explicar. I així va ser, la mare ens va explicar que a casa el conte havia funcionat molt bé i fins i tot el nen intentava fer algun so tot i que no s’assemblés al de l'animal.

El plafó que vaig crear amb el Picto Selector va ser un que vam anomenar anar i venir (de l'escola, de casa, del parc...), un cop el vaig tenir confegit la logopeda em va acabar de donar uns consells sobre com posar les icones, és a dir, com distribuir-les. Per tant, cada cop sabia millor com fer plafons. Un altre que vaig fer va ser el dels mitjans de transport i on es podien agafar, per exemple, un avió- aeroport, autobús- parada del bus...

 

El fet que aquest nen no assistís durant dues sessions al centre em va permetre buscar i fer molts materials per a ell.

QUARTA SESSIÓ

En aquesta sessió vam treballar amb el cas A i amb un cas puntual d’un nen amb problemes de lectoescriptura.

En el cas A ens vam centrar a treballar els conceptes davant, darrere, dalt, baix, al costat ja que al fer una fitxa del Forstik vam comprovar que encara no els tenia assimilats. La meva tutora de pràctiques va aprofitar per ensenyar-me com es treballava amb un material específic que tenia al centre per treballar aquests conceptes, consistia en determinar la posició d’un gos en referència a la seva caseta o a l’arbre (aquest material és amb 3D). Però tant ella com jo vam veure que no els acabava d’entendre i vam decidir fer-ho més real, li dèiem posat al costat de..., darrere de..., etc.  Alguns els encertava, però a mesura que anava avançant l’activitat vam comprovar que els encertava sense més ni més i alguns ho feia per assaig error. En finalitzar la sessió ho vam comentar amb la tutora, i vaig decidir que buscaria més material per treballar els conceptes i seria bo que no en féssim una obsessió, és a dir, que no matxuquéssim el nen en saber aquests conceptes, sinó que en diverses sessions ho aniríem treballant, ja que podríem aconseguir que es bloqueges.

Pel que fa a l’altre cas, vam començar la sessió escrivint paraules en un full, va escriure el seu nom, cognom i data. La veritat és que ho va fer força bé, ho va escriure tot en lletra de pal, en lletra lligada encara no en sabia. Havia acabat P-5 i la seva mestra l’havia derivat per millorar el tema de la lectoescriptura.

Quan vam treballar amb el Jclic que havia buscat a l’ordinador sobre la consciència fonològica només va cometre dos errors. Quan va venir la seva tieta a buscar-lo li vam comentar que el seu nivell no era tan dolent com deia la mestra, llavors ella ens va explicar que per les tardes es dedicava a treballar amb ell la lectura i l’escriptura. S’ha de dir que quan hi ha una implicació de la família en aquests casos ( i altres) la millora és notable, ja que molts cops en l’estona que assisteixen al CDIAP no n’hi ha prou per aconseguir un bon nivell, és fantàstic quan veus que la família s’implica.