PRIMERA SESSIÓ

La primera sessió la vaig relaitzar amb el cas A i la meva meva funció va ser la d'observar la manera de treballar i com es porten els registres al CDIAP.

El següent cas va ser el d'un nen que no es relacionava amb ningú, només amb la família, que al veurem no volia separar-se de la mare i em vaig haver de situar fora de l'aula ja que si em veia no feia res, només estar al costat de la mare. Aquest prové del Marroc i la mare semblava no estar massa convencuda del que s'estava fent i el nen no ha assitit més al CDIAP. Va ser un cas derivat a través de les assistents socials.

DIFERENTS CASOS

CAS A

Aquest nen va néixer a Mèxic el dia 21 d’abril del 2007 i va ser detectat per l’escola. El motiu de la demanda va ser que feia poc que havia arribat, era un nen molt mogut a classe, amb falta d’atenció, no se l’entenia quan parlava, li costava obeir ordres, acceptar normes.

Tot la família prové de Mèxic, primer va arribar la mare i al cap de 8-9 mesos la resta de la família, el germà de 11 anys, l’àvia i ell, el pare continua a Mèxic i tenen bona relació.

El nen A és el més petit d’una família molt extensa, durant el primer any i mig el va cuidar una cosina i després va anar a l’escola bressol. Ha estat malcriat per una tieta i se li ha donat sempre el que ell ha volgut, no accepta un no quan ell vol una cosa. Per tant, al mare quasi mai ha estat amb el nen.

La mare treballa cuidant una senyora gran per les nits i els matins, és a dir, dorm a casa de la senyora, després porta els nens a l’escola i torna a treballar fins a l’hora de dinar. L’àvia fa diàlisi i és qui passa més temps amb els nens. Molts cops es desacrediten amb la mare.

És un nen molt autònom, parla el castellà ja que la llengua materna és el castellà.

Va néixer per mitjà de cesària una setmana abans i la mare durant el part va tenir febre i va patir estrès.

Va començar a caminar als 13 mesos i les primeres paraules les va dir a l’any. A l’any i mig va controlar esfínters, tot i que de vegades encara dorm amb bolquers, sobretot quan fa fred. El seu ritme de son és bo i dorm d’una sola tirada.

Mira molt la televisió, fins i tot quan menja ja que d’aquesta manera està tranquil i menja bé, i juga molt a videojocs. Ha passat moltes hores amb adults i ara li costa relacionar-se amb nens de la seva edat. Quan s’enfada i es desespera mossega.

Parla molt ràpid i no se l’entén i llavors s’enfada ja que és capaç d’utilitzar el vocabulari que sap, però no utilitza verbs i com a conseqüència no sap organitzar frases. També confon emocions i té poca memòria immediata.

És un nen diagnosticat com a hiperactiu amb dèficit d’atenció i amb un trastorn del llenguatge i amb poc contacte visual. Presenta una edat mental menor que l’edat cronològica.

El trastorn del llenguatge li afecta la part expressiva i de vegades substitueix una part de la frase per sons que fan que la comprensió sigui difícil, té problemes en repetir una frase quan és llarga.

El seu pla terapèutic es basa en organitzar frases, treballar les emocions, el contacte ocular, l’atenció i donar pautes conductuals a la mare.

Se li ha passat el quadren d’exploració del llenguatge, el Plon R i la taula de desenvolupament motor, un qüestionari per detectar problemes de tipus productiu, entre altres.

El neuròleg li va recomanar prendre omega 3 per pal·liar la hiperactivitat.

 

CAS B

Aquest nen va néixer el 12 de novembre del 2007. La seva parla és força disminuïda, es comunica molt bé a nivell gestual ja que quan era més petit va patir la síndrome de West i una cardiopatia.

Pertany a una família del Marroc, és el germà petit, té una germana més gran. Els dos assisteixen a una escola rural on rep assistència individualitzada 3 hores ala setmana. Al principi de l’escolarització la seva relació amb els companys era molt agressiva, però amb el temps ha millorat.

Assisteix 1 cop per setmana al CDIAP on es treballa en dos direccions: plafons de comunicació augmentativa i potenciant el llenguatge parlat i gestual.

És totalment autònom, es vesteix sol, menja sol, ajuda a posar i treure la taula, quan es dutxa s’ensabona, controla esfínters.

Coneix l’esquema corporal i molts dels plafons que s’han fet coneix moltes de les icones. S’introdueixen nous plafons per augmentar el lèxic i es retiren icones que ja coneix i té assimilades.

 

 

CAS C

És una nena que va néixer el 14 de juliol del 2007, és la petita de quatre germans, el més gran té 19 anys, un de 17 i un altre de 15. La família és de l’Equador i van arribar a Catalunya fa 10 anys.

Presenta problemes d’aprenentatge i de llenguatge, li manca lèxic, confon els colors i les formes. Li costa argumentar, els números, les seqüències temporals, els jocs d’atenció. Fa poc que li han posat ulleres.

Va patir la síndrome de Kawasaki abans de l’any.

 

 

CASOS PUNTUALS

Un nen amb baveig, un nen amb problemes de lectoescriptura, un nen que mossega...

DESENVOLUPAMENT INFANTIL

El desenvolupament infantil els primers anys es caracteritza per la progressiva adquisició de funcions tan importants com el control postural, l’autonomia del desplaçament, la comunicació, el llenguatge verbal i la interacció social. Aquesta evolució està estretament lligada al procés de maduració del sistema nerviós, ja iniciat en la vida intrauterina, i a l’organització emocional i mental. Requereix una estructura genètica adequada i la satisfacció dels requeriments bàsics per a l’ésser humà, tant en el pla biològic com en el pla psicoafectiu.

El desenvolupament infantil és el resultat de la interacció entre factors genètics i factors ambientals:

-          La base genètica, específica de cada persona, estableix unes capacitats pròpies de desenvolupament.

-          Els factors ambientals modularan la possibilitat d’expressió o de latència d’algunes de les característiques genètiques. Aquests factors són de caràcter biològic, psicològic i social que són determinants en el desenvolupament emocional, en les funcions comunicatives, en les conductes adaptatives i en l’actitud davant l’aprenentatge.

L’evolució dels nens amb alteracions en el desenvolupament depèn en gran mesura de la data de detecció i del moment d’inici de l’atenció primerenca. Com més breu sigui el temps de privació dels estímuls, més bo serà l’aprofitament de la plasticitat cerebral, i potencialment serà l’endarreriment. En aquest procés esdevé crucial la participació familiar, un element indispensable per a afavorir la interacció afectiva i emocional, així com per a l’eficàcia dels tractaments.

ATENCIÓ PRIMERENCA

L’atenció primerenca comporta la intervenció de diferents àmbits de l’administració: Salut, Educació i Serveis Socials. I per poder fer efectius els principis d’interdisciplinarietat, globalitat, coordinació i qualitat cal un sistema que reguli i arbitri les relacions d’aquests àmbits i la seva coordinació amb les entitats privades que tenen com a subjectes centrals de la seva intervenció els nens i nenes que presenten trastorns en el desenvolupament i les seves famílies.

El desenvolupament infantil és dinàmics i summament complex que se sustenta en l’evolució biològica, psicològica i social.

L’atenció primerenca, des dels principis científics sobre els quals es fonamenta (pediatria, neurologia, psicologia, psiquiatria, pedagogia, fisioteràpia, lingüística, etc.), té com a finalitat oferir als nens amb dèficit o amb risc de patir-los un conjunt d’accions optimitzadores i compensadores, que els facilitin la maduració adequada en tots els àmbits i que els permetin aconseguir el grau màxim de desenvolupament personal i d’integració social.

Aquells nens que tenen necessitat d’atenció primerenca tenen el dret de disposar dels recursos per al seu tractament, es tracta de garantir el principi d’igualtat d’oportunitats d’un sector de la població especialment indefens i sensible als efectes de les discapacitats, en els quals presenta nivells de prevalença significatius la població infantil. L’atenció primerenca no pot ser vista exclusivament com un aspecte de la rehabilitació, de la intervenció psicosocial o de l’educació, sinó que ha de formar part d’un procés integral que té com a objectiu darrer el desenvolupament harmònic dels nens integrats en el seu entorn.

Introducció

L’àmbit d’intervenció és socioeducativa i comunitària ja que el CDIAP és un servei que s’ofereix a aquelles famílies que tenen infants de 0 a 6 anys que tenen diferents dificultats que si no es tracten adequadament podrien quedar-se exclosos.

L’atenció precoç és el conjunt d’intervencions preventives i assisten­cials dirigides als infants amb trastorns en el desenvolupament o risc de patir-los i a les seves famílies, per tal de facilitar una maduració adequada en totes les dimensions de la seva evolució i per aconseguir el nivell màxim de desenvolupament personal i d’integració a l’entorn.

El SERVEI DE DESENVOLUPAMENT INFANTIL I ATENCIÓ PRECOÇ (CDIAP) és un servei que incideix en els trastorns del desenvolupa­ment infantil i les situacions de risc que puguin provocar-los. Ofereix un conjunt d’actuacions de caire preventiu, de detecció, de diagnòstic i d’intervenció terapèutica de caràcter interdisciplinari — psicòloga clí­nica, logopeda, fisioterapeuta i treballadora social—, que s’estén, en un sentit ampli, des del moment de la concepció fins que l’infant com­pleix els 6 anys; per tant, comprèn l’etapa prenatal, perinatal, postna­tal i petita infància (0 a 6 anys).

 

És un servei gratuït, que forma part de la Xarxa de Serveis Socials d’atenció pública de Catalunya, que depèn del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, i és finançat pel Departament d’Acció Social i Ciutada­nia, de la Generalitat de Catalunya. Està integrat per diferents professionals de l'àmbit sanitari, psicològic, educatiu i social especialitzats en desenvolupament infantil.

 

Els serveis que ofereix aquest servei són:

·         Atenció directa a l’infant: avaluació, intervenció terapèutica i seguiment

·         Atenció a la família: informació, assessorament i suport a famílies i tutors/es

·         Seguiment d’infants amb risc biològic, psicològic i social

·         Intervencions en els aspectes següents: desenvolupament del llenguatge, desen­volupament neuromotor i psicomotor, hàbits d’autonomia, problemes de com­portament, de la son i de l’alimentació

·         Intervenció terapéutica a l’escola d’educació infantil de 1er cicle. Intervenció, orientació i suport a les escoles d’educació infantil actuant de forma preventiva.

• Atenció de consultes  puntuals per part dels pares. Atenció a les famílies tant de forma preventiva oferint pautes de comportament com de forma terapèutica informant, assessorant i oferint suport psicològic.
• Seguiment i avaluació  continuada dels infants atesos
• Informació, assessorament i coordinacions a

les escoles d’educació infantil de 1er cicle

les escoles d’educació infantil de 2on cicle

als pares de 1er i 2on cicle d’educació infantil

reunions d’informació i formació per als pares a nivell de petit grup segons les necessitats

• Coordinació continuada entre els membres de l’equip d’Atenció Precoç
• Coordinacións i supervisions al CDIAP-CAD ( Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç) – (Centre d’Atenció al Disminuit)
• Coordinacions amb equips bàsics de salut (ABS)
• Coordinacions i derivacions a pediatres
• Coordinacions amb EBASP (Equip Bàsic d’Atenció Social Primària)
• Coordinacions amb altres professionals implicats en el cas (professors, educadors, E.A.P, U.T.A.C:....)
• Col.laboracions amb altres recursos de la zona