El desenvolupament infantil els primers anys es caracteritza per la
progressiva adquisició de funcions tan importants com el control postural, l’autonomia
del desplaçament, la comunicació, el llenguatge verbal i la interacció social.
Aquesta evolució està estretament lligada al procés de maduració del sistema
nerviós, ja iniciat en la vida intrauterina, i a l’organització emocional i
mental. Requereix una estructura genètica adequada i la satisfacció dels
requeriments bàsics per a l’ésser humà, tant en el pla biològic com en el pla
psicoafectiu.
El desenvolupament infantil és el resultat de la interacció entre factors
genètics i factors ambientals:
-
La base
genètica, específica de cada persona, estableix unes capacitats pròpies de
desenvolupament.
-
Els factors
ambientals modularan la possibilitat d’expressió o de latència d’algunes de les
característiques genètiques. Aquests factors són de caràcter biològic,
psicològic i social que són determinants en el desenvolupament emocional, en
les funcions comunicatives, en les conductes adaptatives i en l’actitud davant
l’aprenentatge.
L’evolució dels nens amb alteracions en el desenvolupament depèn en gran
mesura de la data de detecció i del moment d’inici de l’atenció primerenca. Com
més breu sigui el temps de privació dels estímuls, més bo serà l’aprofitament
de la plasticitat cerebral, i potencialment serà l’endarreriment. En aquest
procés esdevé crucial la participació familiar, un element indispensable per a
afavorir la interacció afectiva i emocional, així com per a l’eficàcia dels tractaments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada