L’atenció primerenca comporta la intervenció de diferents àmbits de l’administració:
Salut, Educació i Serveis Socials. I per poder fer efectius els principis d’interdisciplinarietat,
globalitat, coordinació i qualitat cal un sistema que reguli i arbitri les
relacions d’aquests àmbits i la seva coordinació amb les entitats privades que
tenen com a subjectes centrals de la seva intervenció els nens i nenes que
presenten trastorns en el desenvolupament i les seves famílies.
El desenvolupament infantil és dinàmics i summament complex que se sustenta
en l’evolució biològica, psicològica i social.
L’atenció primerenca, des dels principis científics sobre els quals es
fonamenta (pediatria, neurologia, psicologia, psiquiatria, pedagogia, fisioteràpia,
lingüística, etc.), té com a finalitat oferir als nens amb dèficit o amb risc
de patir-los un conjunt d’accions optimitzadores i compensadores, que els
facilitin la maduració adequada en tots els àmbits i que els permetin
aconseguir el grau màxim de desenvolupament personal i d’integració social.
Aquells nens que tenen necessitat d’atenció primerenca tenen el dret de
disposar dels recursos per al seu tractament, es tracta de garantir el principi
d’igualtat d’oportunitats d’un sector de la població especialment indefens i sensible
als efectes de les discapacitats, en els quals presenta nivells de prevalença
significatius la població infantil. L’atenció primerenca no pot ser vista
exclusivament com un aspecte de la rehabilitació, de la intervenció psicosocial
o de l’educació, sinó que ha de formar part d’un procés integral que té com a
objectiu darrer el desenvolupament harmònic dels nens integrats en el seu
entorn.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada