“Si vols conèixer-los ràpidament, fes-los jugar;
si vols ensenyar-los a viure, fes-los jugar;
si vols que agafin gust pel treball, fes-los jugar;
si vols exercir la teva professió, fes-los jugar, jugar i jugar.”
FERNAND DELIGNY
A partir d’aquestes frases començo la meva reflexió sobre el que ha estat
el meu pas pel CDIAP, primer de tot dir que he après que a través del joc es
poden apreciar moltes de les dificultats que tenen els nens i nenes. A través
del joc també es poden estimular i fer-los aprendre ja que en el centre hi
havia gran quantitat de jocs que permetien treballar les dificultats que
presentaven els casos amb els quals vaig estar intervenint. Els jocs permetien
que els alumnes manipulessin el material, participin i experimentin amb diferents
activitats i es desenvolupin el seu potencial.
Des de ben petits els nens juguen i aprenen
al mateix temps, descobreixen coses noves i experimenten progressivament
sensacions inèdites. El joc no és res superflu ni extrínsec en la vida d’un
infant, sinó que és una manifestació bàsica de la seva manera de ser i un
component activador en el seu desenvolupament tan psicomotor com emocional, tan
relacional com intel·lectual.
Una altra cosa que vull destacar de les meves sessions és que han estat
força fructíferes, ja que no he fet una reflexió per cada sessió vaig a
explicar-vos totes les sensacions que he tingut i que m’han aportat les
pràctiques.
Des del primer dia vaig tenir una rebuda agradable en el centre, les
primeres sessions van ser d’observació i busca d’informació (informes escolars,
bibliografia, proves...), però de seguida em van fer participar en la
preparació de les sessions i en el registre de les activitats que s’havien dut
a terme. Per tant, tenia un alt grau d’autonomia supervisat per la psicòloga i
la logopeda. En pic la logopeda em va ensenyar com funcionava el Pictor
Selector vaig poder començar a crear plafons de comunicació. En definitiva em
sentia molt integrada en el centre, una altra cosa que em va confirmar que em
tenien com una persona més que estava en el centre va ser estar present en una
entrevista amb uns pares que tenien un problema amb el seu fill, mossegava.
Les reflexions que puc extreure dels diversos casos en els que he
intervingut són:
El cas A: aquest cas al principi va ser una mica difícil
ja que la comunicació no era massa bona. Em costava molt entendre’l, però a
mesura que passaven els dies va anar millorant, vam aconseguir que el contacte
visual cada cop fos més llarg, que aconseguís interioritzar algunes de les
nocions de posició, amb el que no es va poder millorar va ser amb les
seqüències temporals ja que quan vaig acabar les pràctiques encara no les
dominava. Tot i que aquest nen tenia un problema específic del llenguatge li
agradava explicar coses sobre els seus jocs preferits, amb els jocs que jugava
a casa, que feia amb l’àvia...
Per finalitzar la meva reflexió dir que estic contenta ja que almenys amb
el temps que li hem dedicat ha assumit les posicions espacials, algunes de les
lletres de l’abecedari, però per una altra part quan treballàvem les seqüències
temporals molts cops em sentia desesperada sobre com podia ser que no sabes
ordenar una seqüència de tres imatges aquest va ser una de les qüestions que
més vam estar comentant amb la tutora.
El cas B: aquest crec que va ser el cas que vaig
veure que va evolucionar més en el meu pas pel CDIAP, el seu inici va ser molt
bo ja que aquest nen ja m’havia vist algun cop en l’escola on va i en veurem em
va fer una gran abraçada. Al principi gairebé no utilitzava els plafons, però
en finalitzar les pràctiques ja era capaç de demanar el que volia a través dels
plafons. La relació amb la mare va ser molt bona i la seva implicació en el
desenvolupament del seu fill també. El que vaig observar és que el nen quan
venia amb la seva germana emetia algun so i per això vam demanar que en algunes
de les sessions vingués la seva germana. Tenia molt bon control del temps, quan
faltaven cinc minuts per acabr la sessió i sense que ningú li digués res ell
començava a recollir. Els contes que els hi vaig proporcionar van tenir un
resultat excel·lent ja que els comentaris que feia la mare després d’haver-los
treballar eren satisfactoris, el nen intentava fer sons i representava gestualment
alguns dels animals que apareixien en el conte.
El que vam estar parlant amb la logopeda era aprofitar que jo de tant en
tant anava a l’escola d’aquest nen i explicar a la seva tutora i a la seva
mestra d’educació especial quins avenços fèiem amb el cas i com funcionava el
Pictor Selector i els plafons, la rebuda per part de l’escola va ser bona, la
mestra d’educació especial es va ficar a treballar de seguida amb el pictor
selector per crear material per al nen, en canvi la tutora no utilitza els
plafons. Em va comentar que li era difícil per la quantitat de nens que tenia i
a més a més que eren de diverses edats, és a dir, és una classe de P5, 1r i 2n,
per tant té tres nivells.
El que em va confirmar el gran avenç d’aquest nen amb la utilització dels
plafons per a comunicar-se va ser que un dia en que vaig anar a fer classes en
aquesta escola ell va anar a buscar els seus plafons i es va dirigir cap a mi.
Va ser capaç ell tot sol de demanar-me plastilina de color blau, el rodet i la
forma de cor. Per mi això va ser un gran fet, volia dir que ja començava a ser
autònom amb la seva llibreta de comunicació.
El cas C: aquest va ser el cas que vaig veure a
evolucionar menys en el temps que vaig estar fent practiques, a més a més hi
havia poca implicació per part de la familia, l’unic que feien era portar-la al
centre, però no hi havia un treball a fora, no practicaven les consignes que se’ls
donava. La nena durant les sessions na va haver-hi manera que parlés català,
deia alguna paraula i amb el treball de lèxic que vam fer va aprendre a dir
molt poques paraules en català. Tampoc vam aconseguir que consolides les
seqüències temporals. Amb els aspectes que va millorar va ser amb els colors i
els números.
Cas de consciència
fonològica: aquest cas es
va centrar en treballar la lectura i l’escriptura fins donar-li l’alta. El seu
nivell de lectura i escriptura era bo per poder començar primer. El nen venia
la centre molt motivat i amb moltes ganes de fer coses. El seu nivell d’atenció
i concentració era bo.
