La síndrome de Kawasaki és una vasculitis multisistèmica aguda,
autolimitada, febril, que afecta gairebé exclusivament a nens petits. Va ser
descrit per primera vegada pel doctor Tomisaku Kawasaki, de Tòquio, Japó, l'any
1967.
Al principi es va pensar que era un exantema benigne, però es va determinar
què la febre podia ser prolongada i que era comú el compromís cardíac
significatiu, especialment la formació d'aneurismes coronaris, amb possibilitat
d'infart de miocardi i mort sobtada.
Criteris diagnòstics
La comprovació de la malaltia de Kawasaki com a causa d'un procés febril
agut i la seva diferenciació d'altres entitats, com escarlatina, síndrome de
Stevens-Johnson i exantemes vírics es basa en els criteris diagnòstics específics
exposats pel Comitè d'investigació de la Síndrome Mucocutaneo ganglionar en
Japó. Per fer el diagnòstic s'ha de reunir cinc dels sis criteris, a la vegada
d'excloure altres malalties similars. El quadre que es mostra a sota ens
orienta sobre el diagnòstic de la Malaltia de Kawasaki:
1) Febre de més de 5 dies d'evolució
2) Injecció conjuntival (sense exsudat)
3) Alteracions de la boca
Llavis fissurats i eritematosos
Llengua gerds
Eritema difús de la cavitat bucal
4) Alteracions en les extremitats
Eritema intens de palmes i plantes
Edema indurat de mans i peus
Descamació de les puntes dels dits de mans i peus
5) Rash cutani
6) Adenopaties cervical de diàmetre major de 1,5 cm unilateral
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada