diumenge, 16 de desembre del 2012

REFLEXIÓ


“Si vols conèixer-los ràpidament, fes-los jugar;
si vols ensenyar-los a viure, fes-los jugar;
si vols que agafin gust pel treball, fes-los jugar;
si vols exercir la teva professió, fes-los jugar, jugar i jugar.”

FERNAND DELIGNY


A partir d’aquestes frases començo la meva reflexió sobre el que ha estat el meu pas pel CDIAP, primer de tot dir que he après que a través del joc es poden apreciar moltes de les dificultats que tenen els nens i nenes. A través del joc també es poden estimular i fer-los aprendre ja que en el centre hi havia gran quantitat de jocs que permetien treballar les dificultats que presentaven els casos amb els quals vaig estar intervenint. Els jocs permetien que els alumnes manipulessin el material, participin i experimentin amb diferents activitats i es desenvolupin el seu potencial.

Des de ben petits els nens juguen i aprenen  al mateix temps, descobreixen coses noves i experimenten progressivament sensacions inèdites. El joc no és res superflu ni extrínsec en la vida d’un infant, sinó que és una manifestació bàsica de la seva manera de ser i un component activador en el seu desenvolupament tan psicomotor com emocional, tan relacional com intel·lectual.
Una altra cosa que vull destacar de les meves sessions és que han estat força fructíferes, ja que no he fet una reflexió per cada sessió vaig a explicar-vos totes les sensacions que he tingut i que m’han aportat les pràctiques.

Des del primer dia vaig tenir una rebuda agradable en el centre, les primeres sessions van ser d’observació i busca d’informació (informes escolars, bibliografia, proves...), però de seguida em van fer participar en la preparació de les sessions i en el registre de les activitats que s’havien dut a terme. Per tant, tenia un alt grau d’autonomia supervisat per la psicòloga i la logopeda. En pic la logopeda em va ensenyar com funcionava el Pictor Selector vaig poder començar a crear plafons de comunicació. En definitiva em sentia molt integrada en el centre, una altra cosa que em va confirmar que em tenien com una persona més que estava en el centre va ser estar present en una entrevista amb uns pares que tenien un problema amb el seu fill, mossegava.

Les reflexions que puc extreure dels diversos casos en els que he intervingut són:

El cas A:  aquest cas al principi va ser una mica difícil ja que la comunicació no era massa bona. Em costava molt entendre’l, però a mesura que passaven els dies va anar millorant, vam aconseguir que el contacte visual cada cop fos més llarg, que aconseguís interioritzar algunes de les nocions de posició, amb el que no es va poder millorar va ser amb les seqüències temporals ja que quan vaig acabar les pràctiques encara no les dominava. Tot i que aquest nen tenia un problema específic del llenguatge li agradava explicar coses sobre els seus jocs preferits, amb els jocs que jugava a casa, que feia amb l’àvia...
Per finalitzar la meva reflexió dir que estic contenta ja que almenys amb el temps que li hem dedicat ha assumit les posicions espacials, algunes de les lletres de l’abecedari, però per una altra part quan treballàvem les seqüències temporals molts cops em sentia desesperada sobre com podia ser que no sabes ordenar una seqüència de tres imatges aquest va ser una de les qüestions que més vam estar comentant amb la tutora.

El cas B: aquest crec que va ser el cas que vaig veure que va evolucionar més en el meu pas pel CDIAP, el seu inici va ser molt bo ja que aquest nen ja m’havia vist algun cop en l’escola on va i en veurem em va fer una gran abraçada. Al principi gairebé no utilitzava els plafons, però en finalitzar les pràctiques ja era capaç de demanar el que volia a través dels plafons. La relació amb la mare va ser molt bona i la seva implicació en el desenvolupament del seu fill també. El que vaig observar és que el nen quan venia amb la seva germana emetia algun so i per això vam demanar que en algunes de les sessions vingués la seva germana. Tenia molt bon control del temps, quan faltaven cinc minuts per acabr la sessió i sense que ningú li digués res ell començava a recollir. Els contes que els hi vaig proporcionar van tenir un resultat excel·lent ja que els comentaris que feia la mare després d’haver-los treballar eren satisfactoris, el nen intentava fer sons i representava gestualment alguns dels animals que apareixien en el conte.
El que vam estar parlant amb la logopeda era aprofitar que jo de tant en tant anava a l’escola d’aquest nen i explicar a la seva tutora i a la seva mestra d’educació especial quins avenços fèiem amb el cas i com funcionava el Pictor Selector i els plafons, la rebuda per part de l’escola va ser bona, la mestra d’educació especial es va ficar a treballar de seguida amb el pictor selector per crear material per al nen, en canvi la tutora no utilitza els plafons. Em va comentar que li era difícil per la quantitat de nens que tenia i a més a més que eren de diverses edats, és a dir, és una classe de P5, 1r i 2n, per tant té tres nivells.
El que em va confirmar el gran avenç d’aquest nen amb la utilització dels plafons per a comunicar-se va ser que un dia en que vaig anar a fer classes en aquesta escola ell va anar a buscar els seus plafons i es va dirigir cap a mi. Va ser capaç ell tot sol de demanar-me plastilina de color blau, el rodet i la forma de cor. Per mi això va ser un gran fet, volia dir que ja començava a ser autònom amb la seva llibreta de comunicació.

El cas C: aquest va ser el cas que vaig veure a evolucionar menys en el temps que vaig estar fent practiques, a més a més hi havia poca implicació per part de la familia, l’unic que feien era portar-la al centre, però no hi havia un treball a fora, no practicaven les consignes que se’ls donava. La nena durant les sessions na va haver-hi manera que parlés català, deia alguna paraula i amb el treball de lèxic que vam fer va aprendre a dir molt poques paraules en català. Tampoc vam aconseguir que consolides les seqüències temporals. Amb els aspectes que va millorar va ser amb els colors i els números.

Cas de consciència fonològica: aquest cas es va centrar en treballar la lectura i l’escriptura fins donar-li l’alta. El seu nivell de lectura i escriptura era bo per poder començar primer. El nen venia la centre molt motivat i amb moltes ganes de fer coses. El seu nivell d’atenció i concentració era bo.

diumenge, 9 de desembre del 2012

VÍDEO SINDROME DE KAWASAKI


VÍDEO WEST


VÍDEO ARASAAC


MATERIAL REALITZAT










IMATGES CDIAP




COMUNICACIÓ AUGMENTATIVA I ALTERNATIVA

Si una persona no pot comunicar, no podrà prendre decisions que afectin la seva vida, el que originarà dependència i aïllament.
Els sistemes augmentatius de comunicació, complementen el llenguatge oral quan, per si sol, no és suficient per entaular una comunicació efectiva amb l’entorn.
Els sistemes alternatius de comunicació, substitueixen el llenguatge oral quan aquest no és comprensible o està absent.
Ambdós sistemes, augmentatius i alternatius, permeten que persones amb dificultats de comunicació puguin relacionar-se i interactuar amb els altres, manifestant les seves opinions, sentiments i la presa de decisions personals per afrontar i controlar la seva pròpia vida. En definitiva, poder participar en la societat en igualtat de drets i oportunitats.
Un sistema pictogràfic és la representació del llenguatge mitjançant dibuixos, fotografies o imatges.

SINDROME DE WEST


SÍNDROME DE WEST, EPILÈPSIA INFANTIL DE DIFÍCIL CONTROL
Ocasiona convulsions i lent desenvolupament de l'infant.
La síndrome de West o dels espasmes infantils és una malaltia poc freqüent, però severa, que es presenta amb major probabilitat en nadons prematurs o amb mala oxigenació cerebral al moment de néixer (hipòxia neonatal), ja que són propensos a patir dany neuronal. El pronòstic no sempre és favorable, però amb teràpies adequades i la col · laboració de la família és possible aconseguir un bon control i condicions que permetin millora del menor.

Dra. Graciela Olmos García del Alba comenta que els nens amb síndrome de West solen manifestar la malaltia entre els 3 i 6 mesos d'edat i que, per desgràcia, sempre tenen algun grau de retard global en el seu desenvolupament.
Aquesta assenyala que la síndrome de West es diagnostica a través de la presència de tres elements característics:
·    Espasmes. Són contraccions en les que el nen sembla que donarà una abraçada (posició de Salaam),alhora que eleva les cames sobre la pelvis, desvia els ulls cap amunt i realitza alguna ganyota. Això pot passar en repetides ocasions (en raïm), arribant a sumar fins a 100 en uns minuts.
·       Retard psicomotor. Facultats mentals i capacitat de moviment solen afectar de manera notable, al grau que molts d'aquests nois evolucionen nul · la o lentament.
·       Anormal activitat elèctrica del cervell. Quan aquesta s'analitza mitjançant electroencefalograma, es descobreix un patró irregular molt especial, anomenat hipsarítmia, que va ser descrit des de 1952.
El tractament de la síndrome de West es basarà en l'ús de medicaments antiepilèptics, que es prendran per temps indefinit, a més que es recomana que el nadó rebi estimulació primerenca i teràpia de rehabilitació d'acord amb la seva edat. Cal assenyalar que els nens sempre queden amb alguna seqüela, però se sap que hi ha petits amb deficiències en llenguatge, per caminar o d'aprenentatge, que han recuperat bona part de les seves funcions.
El pronòstic global de la síndrome de West és greu. El retard mental passa en el 90% dels casos i sovint s'associa amb dèficit motor, trastorns de conducta i trets autístics. La mortalitat és del 5%. De 55 a 60% dels nens amb síndrome de West desenvolupen posteriorment altres tipus d'epilèpsia com la síndrome de Lennox-Gastaut i epilèpsies amb crisis parcials complexes.

SINDROME KAWASAKI


La síndrome de Kawasaki és una vasculitis multisistèmica aguda, autolimitada, febril, que afecta gairebé exclusivament a nens petits. Va ser descrit per primera vegada pel doctor Tomisaku Kawasaki, de Tòquio, Japó, l'any 1967.
Al principi es va pensar que era un exantema benigne, però es va determinar què la febre podia ser prolongada i que era comú el compromís cardíac significatiu, especialment la formació d'aneurismes coronaris, amb possibilitat d'infart de miocardi i mort sobtada.
Criteris diagnòstics
La comprovació de la malaltia de Kawasaki com a causa d'un procés febril agut i la seva diferenciació d'altres entitats, com escarlatina, síndrome de Stevens-Johnson i exantemes vírics es basa en els criteris diagnòstics específics exposats pel Comitè d'investigació de la Síndrome Mucocutaneo ganglionar en Japó. Per fer el diagnòstic s'ha de reunir cinc dels sis criteris, a la vegada d'excloure altres malalties similars. El quadre que es mostra a sota ens orienta sobre el diagnòstic de la Malaltia de Kawasaki:
1) Febre de més de 5 dies d'evolució
2) Injecció conjuntival (sense exsudat)
3) Alteracions de la boca
Llavis fissurats i eritematosos
Llengua gerds
Eritema difús de la cavitat bucal
4) Alteracions en les extremitats
Eritema intens de palmes i plantes
Edema indurat de mans i peus
Descamació de les puntes dels dits de mans i peus
5) Rash cutani
6) Adenopaties cervical de diàmetre major de 1,5 cm unilateral

PLA DE TREBALL

FASE 1 :     PLA DE TREBALL  I SITUACIÓ EN EL CONTEXT DEL CDIAP                                                    DATA:  Juliol 2012                    HORES: 10
Objectius:
  1.  Conèixer el context del CDIAP.
  2. Conèixer els professionals que integren l'equip, així com les seves funcions.
  3. Conèixer els diferents instruments de  diagnòstic, seguiment i valoració que es fan servir.
  4. Saber utilitzar els recursos necessaris per cada cas.
  5. Definir els objectius de la intervenció i les diferents fases del Pla de Treball.

Destinataris/Àrees: Tutora externa, logopeda

ACTIVITATS I CONTINGUTS
  1. Converses amb la tutora externa per contrastar la nostra proposta i necessitats.
  2. Definició conjunta dels nens en els que s’intervindrà i dels objectius generals i específics de la proposta d’assessorament.
  3. Definició i formulació de les diferents fases del Pla de Treball i la seva seqüència.
  4. Temporització del Pla de Treball.
  5. Formulació escrita i seqüenciada de les fonamentacions sociològiques, epistemològiques, psicològiques i pedagògiques que vertebren les intencions, finalitats i pràctica educativa del CDIAP.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
  1. Entrevista amb la Tutora externa.
  2. Anàlisi documental de la Memòria d’activitats, la legislació que afecta l’àmbit i altres documents de treball.
  3. Elaboració del Pla de Treball.
  4. Comunicació, intercanvi, contrast i reformulació del Pla de Treball.
  5. Incorporació dels diferents elements contrastats del Pla de Treball.

INDICADORS D’AVALUACIÓ
  1. Registre de l’entrevista amb la Tutora externa.
  2. Notes d’anàlisi documental.
  3. Elaboració del Pla de Treball.
  4. Validació per part de la Tutora de pràctiques del Pla de Treball.

FASE 2:   TREBALL AMB ELS NENS I NENES  I LES FAMÍLIES                                                            DATA:      setembre  2012                HORES: 60
Objectius:
  1. Aprendre a utilitzar les eines de seguiment dels casos
  2. Saber orientar a les famílies i mestres quan sigui necessari.
  3. Conèixer les característiques dels diferents nens i nenes del centre
  4. Observar les dinàmiques que s’estableixen en les sessions de treball.
  5. Copsar les passos que es realitzen quan arriba una demanda nova al centre (entrevistes amb la familia, derivacions necessàries, priorització d’objectius...

Destinataris: nens i nenes del centre, equip professional del centre, famílies i escola.

ACTIVITATS I CONTINGUTS
  1. Presentació de mi mateixa a les famílies i als nens i nenes
  2. Participació en les sessions amb els nens i nenes que acudeixen al centre
  3. Intervencions  i preparació d’algunes de les sessions.
  4. Creació de material per ales sessions.
  5. Donar eines i suport a l’escola.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
  1. Graelles d'observació .
  2. Diari de pràctiques.
  3. Plafons de comunicació augmentativa.
  4. Buscar i crear material per a les diferents sessions.
INDICADORS D’AVALUACIÓ
  1. Diari de pràctiques.
  2. Graelles de seguiment.

FASE 4:   VALORACIÓ I MEMÒRIA DEL PRACTICUM                                                               DATA:     Octubre i novembre 2012                HORES: 10
Objectius:
  1. Valorar i avaluar els efectes produïts amb les intervencions
  2. Treure conclusions
Destinataris: Professionals del CDIAP
ACTIVITATS I CONTINGUTS
  1. Recollida i ordenació de tota la informació obtinguda.
  2. Valoració de l'experiència i realització de la memòria.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
1.   Graelles utilitzades per l'observació.

INDICADORS D’AVALUACIÓ
1.   Memòria de pràctiques.
2.   Diari de pràctiques.
3.  Grau d’adquisició dels objectius plantejats als nens i nenes.

DARRERES SESSIONS AMB ELS CASOS A I C


En les dues últimes sessions el cas A i C van treballar junts, és a dir, van estar al centre una hora i mitja fent activitats i ajudant-se l’un a l’altre. Vam treballar una fitxa del frostik que consistia en completar unes figures i que quedessin igual que a l’exemple, d’exemple hi ha via una nena completa, en els requadres de baix hi havia nenes però incompletes, a una li faltava el cabell, a l’altra un braç, a la següent la cama... Aquesta fitxa ens va permetre treballar la figura-fons i l’oclusió visual i com a vocabulari les parts del cos. Després vam demanar als dos casos que dibuixessin a la seva família, el primer dibuix que van realitzar era força simple, el cap rodó i la resta del cos amb pals. En veure això la psicòloga els va dibuixar un exemple tot expressant-los que anava dibuixant: primer el cap, després la cara, que hi ha a la cara? Ulls, nas, boca, orelles celles. Pel que fa al cos els va fer fixar que el coll ajunta el cap amb el cos, que després venen els braços i al final dels braços i a les mans....
En finalitzar això van tornar a provar de fer el dibuix ells sols i el seu dibuix va millorar considerablement, ja tenia més volum i forma.
Abans de finalitzar la sessió vam treballar el conte del Teo que el vam fer servir per comprovar quin tipus de frases construïen per explicar les imatges del conte, però les seves frases eren sense sentit, primer posaven el verb i després el nom i moltes no tenien ni complements. Una altra cosa que vam treballar van ser les lletres i moltes no se sabien com per exemple la M, B, V, Z, Y, K..., quan l’abecedari ja es treballa a P3.
Per a l’última sessió vaig preparar un material per treballar els números, l’abecedari i activitats per treballar les series temporals a l’ordinador. A més a més vaig preparar un document per a la psicòloga on hi havia diverses pàgines web amb materials i recursos per treballar els números, les lletres, l’atenció...
Els hi va agradar molt les targetes de l’abecedari i a més a més ho vam fer com un joc que abans reconeixia la lletra es quedava la targeta.  Les series temporals que vam treballar les podeu trobar en aquesta pàgina web: 

També vam treballar una fitxa dels números, del 1 al 4, en aquesta fitxa hi havia els números pintats de cada color, a sota hi havia tot de números sense pintat i ells els havien de reconèixer i saber de quin color havien de pintar cadascú. La fitxa va ser una activitat força laboriosa per a ells, havien d’identificar el número, veure de quin color era, buscar el color i pintar, però van aconseguir fer-la bé, tot i que algun cop per falta de concentració i atenció s’equivocaven de color.

DARRERES SESSIONS AMB EL CAS B


Les meves pràctiques estan entrant a la recta final. En les dues últimes sessions del cas B la meva tasca va consistir en fer fotos a tots els jocs i objectes que hi havia al CDIAP per poder crear un plafó de fotografies dels objectes reals amb els quals el nen podia interaccionar quan estava al centre. Un cop fetes les fotos, vam crear el plafó que a la següent sessió vam ensenyar al nen i el vam col·locar a la seva carpeta de fitxes d’SPC. Del Plafó el nen va voler utilitzar el radiocasset per escoltar música, la caseta de fusta i els ninos per jugar-hi, els blocs, la caseta dels sons...
La única consigna que tenia el nen era que si volia jugar amb alguna cosa primer l’havia de demanar a través del plafó, sinó no se li donava o no se li deixava agafar. Aquest ho va saber fer molt bé i també va saber indicar quan volia canviar de joc.

dijous, 6 de desembre del 2012

SESSIONS AMB EL CAS A I C


El  cas de consciència fonològica ja ha rebut l’alta per la seva edat, per tant, ara només treballem amb el cas A i C.
En la següent sessió es fa per separat, però les següents treballaran els dos alhora a causa de les activitats escolars.
En el cas A vam tornar a insistir en els conceptes posicionals a través d’una fitxa del Frostik que consistia en buscar imatges iguals a la de l’exemple, es van treballar els conceptes dalt, baix, dreta, esquerra i al costat. Vam comprovar que els conceptes dreta i esquerra els tenia assimilats i al costat també, ara només quedava treballar dalt, baix, davant i darrere. Vam seguir amb les seqüències temporals, però encara no les va dominar i per finalitzar la sessió vam fer un loto sonor on vam treballar la concentració i l’atenció. El nen va ser capaç d’estar atent tota l’estona i va endevinar tots els sons.
En el cas C ens vam centrar a treballar els números fins al 10 amb el joc Ballon and Rings i va anar molt bé, per tant, sap comptar fins al deu, però el problema que tenia és que a l’hora d’escriure’ls no sabia com es feia el cinc o el vuit.... L’altra activitat va ser una fitxa del Frostik, la número 14 del nivell intermig que consistia en buscar el mateix objecte en la mateixa posició, en la qual es treballa la rotació,  la inversió i la posició en l’espai. Amb la nena per treballar el lèxic li vam fer dir el nom de cada objecte i per a que servia.
Per seguir treballant el lèxic se li van passar una sèrie de bits d’imatges força comunes com una forquilla, un gorro, un llapis.... perquè anés millorant el seu lèxic en català.
Aquesta és la primera sessió on els nens  treballen junts, la primera activitat va ser buscar diferències entre dos dibuixos per treballar l’atenció. Després vam utilitzar l’ordinador per treballar les seqüències temporals amb un Jclic, algunes les van fer per assaig error i altres perquè gairebé ja estaven ordenades i només en moure una imatge ja estava bé. Per això no podem dir que ho sàpiguen  fer encara. Per últim vam fer una fitxa del frostik on es treballa la figura fons, s’han de buscar unes imatges amagades en un dibuix, aquest era un pallasso i ens va servir per parlar sobre el circ, és a dir a treballar el vocabulari.

DIVERSES SESSIONS AMB EL CAS B


En aquesta entrada explicaré tres sessions que vaig realitzar amb el cas B on es va treballar amb els plafons que havíem creat en sessions anteriors. El nen ens demanava que volia fer en la sessió a través dels plafons, ell va elegir treballar amb plastilina i en aquesta activitat li demanàvem quin color de plastilina volia i quina forma volia per jugar.
Una altra activitat que va demanar va ser el conte de la Tefi i el del globus, tots dos són contes amb SPC on el nen va interactuar amb l’ordinador. Vam treballar els animals que sortien al conte de la Tefi a través d’un plafó d’animals que tenia a la seva carpeta i el fet de bufar en el conte del globus.
Ens aquestes sessions s’han treballat molt els contes SPC   perquè a casa no té ordenador i només pot treballar-los al CDIAP. També li vaig preparar un altre conte perquè el pogués treballar a casa amb la mare i la germana, era el conte del safari i del flautista d’Hamelí. La mare ens comenta que els contes funcionen molt bé i que els hi demana molts cops i que segueix intentant imitar els sons dels animals o representant-los amb signes i que interactua amb ells d’una manera molt positiva.
Altres activitats que va realitzar és el joc del camió, sempre que pot intenta demanar-lo ja que té sons i llums, fins i tot una clau per obrir una porta la qual li costa una mica posar-la al forat, però no es dóna per vençut, així que ho prova i ho torna a provar fins que ho aconsegueix i no accepta que l’ajudin perquè ell sap que se’n pot sortir tot sol.
En una altra sessió a part de treballar activitats anteriors també vam provar que dibuixés i pintés, però vam veure que encara es trobava en l’etapa de gargots i els seus dibuixos no tenien cap forma. En aquesta sessió hi havia la seva germana i la utilitzàvem com a model per fer els dibuixos i es fixés com ho feia la germana, però ell feia gargots, és adir, el seu dibuix encara havia d’evolucionar.

NOVENA SESSIÓ


Tal com vam dir en la passada sessió, aquesta és la última per al cas de  consciència fonològica i vam treballar amb molts materials. Primer vam fer el dibuix del cos i de la casa. Aquesta activitat ens va deixar sorpreses ja que el nen es va dibuixar a una banda del full i als seus pares en un altre, cosa que ens va fer reflexionar que alguna cosa passava a casa, només eren suposicions nostres perquè per part dels pares no sabíem res. Però uns dies més tard ens vam assabentar que els seus pares passaven per un mal moment en la seva relació.
Una altra activitat que vam dur a terme va ser un joc d’atenció on teníem unes fitxes de color i s’havien de repetir unes figures que hi havia en unes fitxes, per tant, el nen havia d’estar atent a una sèrie de requisits de cada fitxa, és a dir, el color, la figura i el tamany.
Per a la següent sessió del cas C vaig preparar amb gomets una fitxa se seriació amb diversos exercicis de menor a major dificultat, per exemple, en el primer exercici només s’havia de fixar en el color (gomet rodó vermell i verd), en el següent exercici hi vaig afegir un altre gomet d’un color diferent, en el tercer exercici hi vaig afegir una figura diferent, per tant teníem un triangle blau, un cercle vermell i un de verd. La fitxa tenia cinc exercicis de seriacions. Per finalitzar vam seguir treballant les seqüències ja que vam pensar que les series podrien ser un pas previ a les seqüències. 

VUITENA SESSIÓ


En aquesta sessió van venir tots els infants, és a dir, el cas A, C i el de consciència fonològica.
Pel que fa al cas C vam treballar el lèxic del cos que ens va permetre comprovar que hi havia parts del cos que no sabia, ni en català ni en castellà, la vam fer mirar al mirall i les vam treballar des d’allí perquè anés reconeixent les seves pròpies parts del cos. En finalitzar la sessió vam decidir que s’havien de seguir treballat perquè encara no les tenia del tot assimilades. Un altre aspecte que es va treballar va ser les seqüències temporals, però encara no a entès el funcionament i s’hauran de buscar altres recursos perquè les assimili.
En el cas B es van treballar tres fitxes del Frostik i les seqüències temporals perquè encara no les té interioritzades. Fins i tot una de les fitxes del frostik consistia en retallar uns dibuixos i ordenar-los (un pescador va a pescar, llença la canya, pesca un peix i torna a marxar).
Per al cas de consciència fonològica  vam treballar l’atenció mitjançant un trencaclosques, l’activitat va consistir en buscar una sèrie d’objectes en la imatge. La seva rapidesa en trobar-los em va deixar bocabadada. Aquesta sessió va anar molt bé i pel que fa al nen vam veure que estava força preparat per poder iniciar primer i a més a més estava apunt de fer 6 anys, per tant, només li quedava una sessió.

SETENA SESSIÓ


El cas C no va venir a la sessió, per tant només vaig treballar amb el cas A i el cas de la consciència fonològica.
Per motivar a parlar al nen vam treballar el conte de la Tefi, ja que amb el cas B havia funcionat tant bé. Però les frases que utilitzava encara no eren correctes i se l’havia de corregir contínuament. Li fèiem repetir les frases correctament perquè estructurés com cal la frase ja que és un dels seus punts febles. Després vam treballar amb ell les lletres de l’abecedari a través d’un joc i allí em vaig donar compte que hi havia lletres que no coneixia i em fa fer pensar quina feina podia fer jo perquè les pogués aprendre. El joc dels números va funcionar molt bé, vam treballar del zero al deu i sabia comptar, reconeixia les grafies i la quantitat, un cop acabat el joc vaig utilitzar les anelles que hi ha perquè em fes una seriació, ja que hi ha via anelles de diversos color. Per tant, els colors els reconeix i les series les dominava.
Per finalitzar la seva sessió vam fer una fitxa del Frostic, que treballava la coordinació oculomanual. Aquests tipus de fitxes serveixen d’afinançament per a la coordinació oculomanual i de les funcions implicades en el procés de lectoescriptura com són els processos successius i simultanis, orientació espaciotemporal i lateralitat.  
Concretament vam treballar la fitxa número 14 del nivell intermig, la qual consisteix en la constància de la forma, hi ha un triangle i un quadrat en diferents posicions i s’han d’identificar tots els triangles i fixar-se que no tots els triangles miren cap al mateix lloc. També vam treballar les característiques de cada una de les formes, és a dir, el triangle té 3 costats i el quadrat 4.  vam contar quantes figures hi havia de cada forma i vam escriure els números
Pel que fa al nen amb dificultats en la consciència fonològica es va treballar el Jclic de les paraules on el nen va triar les lletres que volia treballar i en aquest programa es treballa l’escriptura dels dibuixos que hi ha en l’exercici i la seva lectura. Després vam treballar la coordinació oculomanual amb les taules Tandem i per finalitzar vam realitzar una fitxa del Frostik del nivell avançat per treballar la figura fons. En aquesta fitxa s’havien de resseguir uns camins que portaven d’un animal a un altre sense aixecar el llapis del paper, va haver d’anomenar els noms dels animals i els vam escriure i també li vaig dir que escrigués el so que feien, va fer l’activitat correctament i l’escriptura dels animals va ser correcta.

dimarts, 27 de novembre del 2012

SISSENA SESSIÓ

En aquesta sessió vam treballar amb el cas A, C i amb el cas puntual del nen amb problemes de consciència fonològica.
Pel que fa al cas A vam seguir treballant els conceptes posicionals de manera activa amb el nen, per veure si els acabava d’interioritzar. Aquesta forma de treballar va ser positiva ja que al final de la sessió el nen ja feia bé totes les posicions. També vam utilitzar un joc, al qual anomenem fred o calent, que consisteix en amagar un objecte que s’ha de trobar amb les indicacions de fred i calent. Un cop trobat havia de dir on estava (sota la cadira, al costat de la porta...).
Amb el cas C vam treballar les seqüències temporals de dues i tres imatges i un joc d’aparellar, les seqüències de dos imatges les va fer bé, però les de tres no, les hi vaig fer explicar tal i com ella les havia posat, és adir, que m’expliqués la història i tenia la facilitat de contar-ho encara que no fos lògic, després les hi posava bé i li explicava jo. Amb això volia aconseguir que ella aprengués que és el que passa primer i el que passa després, les imatges que vaig triar feien referència a coses força quotidianes com menjar una poma, fer un suc de taronja... Ens vam donar compte que no sabia posar ordre a les seqüències i amb la psicòloga del centre després de treballar amb la nena vam pensar entre les dues com podíem fer perquè fos capaç de posar ordre temporal al que passava al seu voltant i vam decidir que el pròxim dia ens expliqués que havia fet durant el dia, és a dir, des de que es va aixecar del llit fins que va arriba al centre.
Per últim, el nen amb problemes de consciència fonològica va treballar amb un llibre de lectura i la seva tasca va ser satisfactòria. Després també vam voler treballar les seqüències temporals amb ell i vam arribar a treballar les seqüències fins a quatre imatges, per tant ja les tenia dominades.

dimarts, 20 de novembre del 2012

TRASTORN ESPECÍFIC DEL LLENGUATGE

El llenguatge és una funció superior del nostre cervell. És, per tant, una adquisició específica de l'espècie humana, sent la seva expressió més habitual el llenguatge oral, encara que aquest no és l'única forma de manifestar-se.

Segons la teoria de Noam Chomsky, hi ha una gramàtica universal que forma part del patrimoni genètic dels éssers humans. És a dir, els éssers humans venim al món dotats amb una capacitat innata, codificada en els nostres gens i que constitueixen un patró lingüístic bàsic i universal. Es tracta de la base sobre la qual es construeix i s'emmotlla qualsevol llengua.

Però abans de ficar-me a explicar les característiques d'aquest trastorn, faré un breu resum del desenvolupament del llenguatge des de les primeres etapes i segons el curs habitual. Existeixen al respecte diferents models, aquí exposo el de Cantwell i Baker (1987) ja que fa explícit de forma molt concreta l'evolució i progressiva complexitat que va assolint el llenguatge a mesura que el nen es desenvolupa.

a) Etapa prelingüística (del primer mes fins l'any)
En aquesta primera etapa ja adquireixen formes de comunicació primerenca com el plor, el somriure o les vocalitzacions que intercanvien amb l'adult, adquirint aquestes significat en la interpretació que l'adult dóna a aquestes manifestacions.
Abans dels 6 mesos ja dóna mostres d'una audició selectiva responent a determinats sons i ignorant altres.

b) Primeres paraules (entre els 12 i 18 mesos)
A aquesta edat comencen a sorgir les primeres paraules aïllades amb intenció comunicativa. Aquestes paraules solen anar acompanyades encara per gestos i entonacions que amplien la seva capacitat per expressar intencions i pensaments en una sola emissió.
És en aquesta etapa on es produeix el que Piaget va denominar "llenguatge egocèntric" ja que el nen dirigeix les seves emissions en veu alta cap a si mateix.

c) Combinació de dues paraules (18 a 24 mesos)
Les paraules soltes de l'etapa anterior comencen a combinar-se. Normalment això succeeix quan el seu vocabulari és ja d'unes 50 paraules aproximadament. La comprensió del llenguatge augmenta tot i que sol repetir parts de les emissions dels adults (ecolàlies).

d) Etapa de la frase simple (2 a 3 anys)
En aquest període es comencen a construir les primeres oracions de 2 o 3 paraules als que es van incorporant determinats morfemes o inflexions. És l'inici de la conversa real, disminuint el llenguatge dirigit a si mateix i assumint l'aprenentatge de les normes que regeixen la comunicació social del llenguatge.

e) Desenvolupament gramatical (3 a 4 anys)
És una etapa de grans avenços en l'evolució del llenguatge, especialment en el domini de la gramàtica amb oracions cada vegada més complexes. Aproximadament apareixen 1.000 paraules noves en el vocabulari. També s'adquireix conceptes espacials i temporals, començant a descriure fets presents, passats i futurs.

f) Desenvolupament posterior (a partir dels 4 anys)
Ara el sistema lingüístic es va perfeccionant i es cometen menys errors gramaticals. Augmenta considerablement la seva capacitat per comprendre els sentits figurats, distanciant-se del significat literal. El seu llenguatge va madurant i adaptant-se al interlocutor i al context on es produeix.

Quan el desenvolupament del llenguatge no segueix el patró previst, o es produeixen dèficits significatius, podem trobar-nos davant un trastorn del llenguatge.
El cas que ens ocupa presenta una limitació del desenvolupament del vocabulari, un ús excessiu d'un nombre limitat de paraules, dificultats en l'elecció de les paraules adequades, substitució d'unes paraules per altres, utilització de frases curtes i simples, estructuració immadura, errors sintàctics (especialment omissions de finals de paraules o prefixos) i errors o omissions d'elements gramaticals concrets, com preposicions, pronoms, articles, etc. parla inintel · ligible, morfologia molt primària, dificultat en l'ús de nexes entre oracions.

 Aquest trastorn es caracteritza per presentar severes dificultats en l'adquisició del llenguatge oral, mostrant una limitació significativa en la competència lingüística oral.
És freqüent que els dèficits del llenguatge oral s'acompanyin de retards o anomalies en la pronunciació dels fonemes que formen les paraules.



dimecres, 14 de novembre del 2012

SESSIONS CAS B



Les següents sessions amb el cas B van consistir en que jo mateixa crees plafons per al cas i material que ell pugés utilitzar. Algun del material va ser:







La caseta de la Tefi és un conte amb diapositives, quan el cas A va assistir un altre dia al CDIAP li vam passar i va ser una activitat molt atractiva per ell ja que se senten sons i apareixen els animals que fan els sons. Va estar molt content i per a mi va ser una gran satisfacció. En veure el bon resultat vaig imprimir el conte, el vaig plastificar i el vaig engraellar de tal manera que la mare quan estiguessin els dos a casa li pogués explicar. I així va ser, la mare ens va explicar que a casa el conte havia funcionat molt bé i fins i tot el nen intentava fer algun so tot i que no s’assemblés al de l'animal.

El plafó que vaig crear amb el Picto Selector va ser un que vam anomenar anar i venir (de l'escola, de casa, del parc...), un cop el vaig tenir confegit la logopeda em va acabar de donar uns consells sobre com posar les icones, és a dir, com distribuir-les. Per tant, cada cop sabia millor com fer plafons. Un altre que vaig fer va ser el dels mitjans de transport i on es podien agafar, per exemple, un avió- aeroport, autobús- parada del bus...
 

El fet que aquest nen no assistís durant dues sessions al centre em va permetre buscar i fer molts materials per a ell.